Biografia
Nascut a Lleida al 1910, es va dedicar a estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i, un cop acabada, l'any 1933 va fer unviatge per França i Itàlia, països que el captivaren, especialment la ciutat de Florència.
Exerceix durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, va caure malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena, on moririrà set anys després.
 |
| Màrius Torres (segon per la dreta) durant el viatge fi de carrera l'any 1933. |
Exerceix durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, va caure malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena, on moririrà set anys després.
 |
| El sanatori de Puig d'Olena des de la façana sud. Aquest sanatori es troba situat a 819 m d'altitud, al terme de Sant Quirze de Safaja, entre Sant Feliu de Codines i Centelles. Màrius Torres hi ingressà el 22 de desembre de 1935 |
Ideología
Fill del metge, polític i estudiós de la metempsicosi, Humbert Torres, de ben jove s'educà, d'una banda, en el republicanisme catalanista i, de l'altra, en una concepció espiritualista de l'existència que tant havia de pesar en la seva obra lírica.
Deixant de banda algunes col·laboracions a la premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica (Una fantasma com n'hi ha poques) presentada sense èxit al premi de teatre Ignasi Iglésias l'any 1935, l'obra literària de Torres se centra en la poesia, escrita en la seva major part durant el període de reclusió al sanatori de Puig d'Olena -lloc on coincidí amb Mercè Figueras, la "Mahalta" de molts dels seus poemes-, tot i que ja el 1935 havia presentat, també sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera sota el títol d'Invencions.
 |
| Màrius Torres, Merè Figueras i Josep Saló. |
L'adveniment de la Guerra Civil i la immediata postguerra, sumades a la prematura mort del poeta, n'han condicionat la recepció, ja que no és fins a l'any 1947 que es publica, i encara a Mèxic, el volum Poesies. La seva situació personal marcada per una malaltia que l'abocava irremissiblement a la mort i la descoratjadora situació col·lectiva -la Guerra Civil i la desfeta- accentuen la solitud del poeta i determinen el caràcter reflexiu de la seva poesia que, en paraules de Carles Riba, "brolla sempre des de la crisi". Riba -amb qui Torres mantingué correspondència-, al costat de Verlaine o Baudelaire, amb qui l'autor compartia el gust per la musicalitat, són algunes de les influències de la seva poesia, una poesia que poua en la tradició simbolista i que assoleix una gran puresa i essencialització a la recerca del sentit de l'existència.
Estil
Els seus temes eren principalment la solitud, l'amor, l'amistat, la consciència del temps, la mort, la transcendència, la bellesa del món, la música, identificada amb la vida, etc.- apareixen desenvolupats amb una gran exigència formal que s'acull tant a la forma clàssica del sonet com a una àmplia gamma de provatures estròfiques, inclosa la tanka.
 |
| Coberta de l'edició d'Edicions 62 del 1993. |
A banda de les diferents edicions de les seves Poesies, el 1967 Joan Sales publicava Cartes a Màrius Torres, un recull de la correspondència entre ell i el poeta lleidatà.
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
Torres, Màrius. “Cançó a Mahalta”. Poesies. Barcelona: Ariel, 1977 (pàg. 50)
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
Torres, Màrius. “Cançó a Mahalta”. Poesies. Barcelona: Ariel, 1977 (pàg. 50)
